Em dic Carla Rubio Buchaca, tinc 18 anys i sóc
de la Seu d’Urgell.
Aquest és el meu primer any com a estudiant d’Educació Infantil a la
Universitat de Lleida. Ja de ben petita, quan em preguntaven què volia ser quan
fos gran, la meva resposta era "mestra de nens petits". Aquesta admiració pels
nens petits, segurament ve de família, perquè la meva mare és mestra en una
llar d’infants i la meva tieta i les meves cosines grans en un col·legi de
primària.
Crec, que l’aprenentatge en la primera etapa de la vida, és la base
per a una bona educació, per aquest motiu, m’agradaria participar-hi i poder
veure els avenços que fan els infants. Un altre motiu pel qual m’agrada
estudiar Educació Infantil és perquè penso que en aquesta edat, els nens són
més agraïts que segurament en una altra i això et dóna una satisfacció.
Trobo que explicar contes en l'etapa d'Educació Infantil és molt necessari ja que gràcies a ells poden desenvolupar la imaginació i dispertar-los l'interès per saber més coses. A més, ells van adquirint nou vocabulari que els serà útil per a la vida.
Em dic Anna
Tejedor Biel i estic estudiant Educació Infantil a la Universitat de Lleida.
Sense adonar-me’n la vida em va
portar als nens i nenes i em vaig adonar que el que més m’apassionava era
estar amb ells. Ensenyar-los-hi coses, que experimentessin, i veure’ls riure
per coses que els agradés fer. Veure com es diverteixen aprenent, i veient com
jo formo part d’aquest aprenentatge, un aprenentatge que quan siguin grans els
convertirà en persones capaces d’afrontar problemes.
Considero
que els contes són un camí divertit i entretingut per poder aprendre coses tan
de la vida, com d’altres aspectes. Per això fem aquest blog amb diferents
reculls dels contes més populars, per poder trobar la màgia que s’hi amaga al darrere.
Em dic Laia Gonzàlez López, tinc 18 anys i sóc estudiant de 1r del Grau en Educació Infantil a la Universitat de Lleida. Des de ben petita ja m'agradaven els nens però a mesura que em vaig anar fent gran vaig entendre que la cosa anava més enllà, i vaig descobrir que realment educar és un dels treballs més dignes d'aquesta societat i que en un futur m'agradaria ser mestra, per transmetre als més petits els meus coneixements, per formar-los i també, per continuar formant-me a mi dia rere dia, així que vaig decidir estudiar aquesta carrera. Personalment, crec que el fet de treballar els contes en l'etapa d'Educació Infantil és molt important ja que d'aquesta manera a més a més de potenciar la seva imaginació i la seva creativitat podem fer d'una classe un espai de relaxació. També cal dir que el fet d'explicar-los contes els fa ser més reflexius ja que en ells sempre trobem un missatge que els portarà a comprendre la forma en que han d'actuar i comportar-se i , sobretot, a saber distingir entre allò que és dolent i allò que és bo.
Em dic Laia Gonzàlez López, tinc 18 anys i sóc estudiant de 1r del Grau en Educació Infantil a la Universitat de Lleida. Des de ben petita ja m'agradaven els nens però a mesura que em vaig anar fent gran vaig entendre que la cosa anava més enllà, i vaig descobrir que realment educar és un dels treballs més dignes d'aquesta societat i que en un futur m'agradaria ser mestra, per transmetre als més petits els meus coneixements, per formar-los i també, per continuar formant-me a mi dia rere dia, així que vaig decidir estudiar aquesta carrera. Personalment, crec que el fet de treballar els contes en l'etapa d'Educació Infantil és molt important ja que d'aquesta manera a més a més de potenciar la seva imaginació i la seva creativitat podem fer d'una classe un espai de relaxació. També cal dir que el fet d'explicar-los contes els fa ser més reflexius ja que en ells sempre trobem un missatge que els portarà a comprendre la forma en que han d'actuar i comportar-se i , sobretot, a saber distingir entre allò que és dolent i allò que és bo. 
Em dic Judit Teixiné Baradad i tinc 18 anys. El setembre passat vaig començar 1r del Grau d'Educació Infantil a la Universitat de Lleida. Des de fa uns anys que estic en un esplai fent de pre-monitora i de monitora i cada dia m'adonava que passar estones úniques i especials amb els més petits m'agradava molt. Per això el meu objectiu principal és poder ser mestra ja que poc a poc he anat descobrint que estant amb nens i nenes també pots aprendre. Poder ajudar a aprendre, a crear il·lusions i somnis, ajudar-los a entendre el món que els hi ha tocat viure, entre moltes altres coses, són els motius que m'han fet decantar per dedicar gran part del temps a estar amb els més petits de la societat.Crec que una eina fonamental per tot el que he dit anteriorment és el conte. Un conte permet viatjar en la imaginació, permet crear idees noves, fer somiar i tindre il·lusió per fer alguna cosa, i ja que els infants tenen aquesta habilitat, que als grans ens costa de vegades trobar, penso que s'ha de fomentar molt l'ús del contes. A més un conte és una eina per aprendre cultura, història, tradicions, colors, números, formes de veure les coses, i entendre una mica més el perquè de tot allò que estan vivint.
