Títol: The Princess & the Pea, & other tales (La princesa i el pèsol).
Autor: Hans Christian Andersen
Versió en anglès: Max Bollinger
Il·lustracions: Max Bollinger
Editorial: Sovereign
Col·lecció: British Library
Any: 2012
ISBN: 9781909438569 (pbk)
Dades importants: El relat d'aquest conte és el mateix que l'original, l'únic fet que canvia és que està escrit en anglès.
Títol: La pastora i l'escura-xemeneies.
Autor: Hans Christian Andersen.
Versió catalana: Josep Carner i Maria Manent
Il·lustracions: Arthur Rackham.
Editorial: Juventut.
Any: 1987.
ISBN: 84-261-1131-9
Dades importants: Pel que fa a la traducció d'aquest conte, canvien alguns aspectes de la versió de Hans Christian Andersen com les potes de l'armari vell de la casa que no són de boc, sinó de cabra. Pel que fa al nom que els infants donen a l'home que hi ha esculpit en el mateix armari, és General-Coronel-Sergent Potes de Cabra, i no Sergent-major-general-en-cap-i-en-segon-de-les-potes-de-boc.
Un altre aspecte diferent és el lloc on hi ha la pastora de porcellana que és una taula i no una consola. En el moment que ens descriu el que hi ha a dins del calaix on cau la pastora i l'escura-xemeneies, és un joc de cartes de diamants i cors i bastos i espases, diferent del conte que diu que son de diamants, cors, trèvols i piques. Aquestes reines de les cartes, es descriu que es venten amb unes tulipes que porten, diferent del vano del conte d'Andersen. Les reines, van acompanyades de cavallers i no de patges.
Més tard, al moment que la pastora i l'escura-xemeneies són perseguits pel vell xinés, s'amaguen a un gerro de tots colors, diferent al gerro de flors artificials del conte inicial. Un cop s'han pogut escapar i arriben a la teulada de la casa, la pastora es posa a plorar perquè vol tornar a la casa, no se li destenyeix el daurat de la cintura, sinó que l'or del seu cinyell, en aquest moment, ella besa a l'escura-xemeneies i no li fa cap abraçada. Finalment, quan tornen a casa i veuen que el vell xinés ha estat trencat i l'arreglen, no li posen una grapa al coll, sinó un filferro que li aguanta el coll amb l'esquena.
Títol: The Ugly Duckling
Autor: Hans Christian Andersen.
Versió en anglès: Karen Letts
Il·lustracions: Karen Letts
Editorial: I.E. Clark Publications
Any: 1995
ISBN: 0-88680-408-6
Dades importants: Pel que fa a aquesta versió de l'Aneguet Lleig de l'Andersen, canvia tota la trama i la forma en que s'explica ja que és una interpretació de teatre on també hi apareix música afegida pel mateix il·lustrador.
Títol: El porquerol.
Autor: Hans Christian Andersen.
Versió catalana: Josep Carner i Maria Manent
Il·lustracions: Arthur Rackham.
Editorial: Juventut.
Any: 1987.
ISBN: 84-261-1131-9
Dades importants: Les diferències que podem trobar en aquest conte respecte al de Han Christian Andersen, són les cistelles d'argent i no les dues capses de plata, on el príncep posa la rosa i el rossinyol per donar-li a la princesa. Aquest rossinyol, diuen que té el mateix to i expressió que la caixa de música de la difunta Emperadriu, al contrari que ens diuen al conte d'Andersen del mateix accent i entonació. En aquesta versió, apareixen les cambres d'honor en canvi de les dames d'honor de la Princesa.
Pel que fa al Príncep quan va al castell, per fer-se passar per una altra persona i treballar allà per veure a la Princesa, no s'emmascara amb sutge i s'encasqueta un barret tronat, sinó que s'emmascara amb pintura bruna i negra i s'ensorra el capell fins arran d'ulls. Per fer-ho possible, pregunta per prendre com a servent del castell.
La melodia que fan les campanetes quan bullen és: ""Ai Agustí, dolç Agustí, tot s'ha perdut, pobre de mi". Diferent de la versió que és "Ai Agustí, dolç Agustí, tot s'ha perdut, s'ha perdut a la fi".
Dades importants: El relat d'aquest conte és el mateix que l'original, l'únic fet que canvia és que està escrit en francès.
Títol del conte: L'aneguet lleig.
Títol de la versió: Guji Guji
Autor: Hans Cristian Andersen.
Autor de la versió: Chen Chih-Yuan
Any: 2005.
IBSN: 9788496473133.
Aquest conte explica la història d'una ànega que estava despistada llegint quan li va caure al seu niu un ou que no era seu. Aquest ou va resultar ser d'un cocodril, però es va quedar amb la mare i els altres aneguets. Se'l va tractar com una ànec i vivia content, però de sobte un dia es va trobar un grups de cocodrils i li van dir que ell no era un ànec sinó un cocodril i per tant era dolent i havia d'anar contra els seus germans i la seva mare. El protagonista es va mirar i va veure que realment era un cocodril, però quan la resta de cocodrils li van dir que havia de fer alguna cosa perquè ells es poguessin menjar els ànecs el nostre cocodril es va fer còmplice amb tots els ànecs. A l'hora que s'havien de trobar els ànecs i els cocodrils, els ànecs van dur pedres i els hi van tirar als cocodrils de forma que es van morir, i el nostre protagonista va continuar vivint amb els seus germans ànecs i la seva mare molt feliços.
Títol del conte: La ventafocs.
Títol de la versió: La cenicienta que no quería comer perdices.
Autor/s: Germans Grimm.
Autora de la versió: Nunila López Salamero.
Il·lustracions: Myriam Camelos Sierra.
IBSN: 978-84-08-08864-6.
Aquest conte tracta d'una noia que s'anomenava ventafocs. Ella volia anar a una festa i al final ho va aconseguir, en tenia tantes ganes que no es va poder controlar. Al dia següent dos homes van anar a casa seva i després d'un gran esforç es va poder posar la sabata de cristall. Això significava que es casaria amb el príncep, cosa que a ella li feia molta il·lusió. Arriba un dia on les coses es compliquen perquè al príncep li encantava menjar perdius, li diu que les hi haurà de cuinar, el problema és que ella és vegetariana. Això comporta que la ventafocs no els hi sap cuinar bé. Però el pitjor era que havia d'anar tot el dia amb les sabates de cristall, les quals li feien molt ma. Cada dia es trobava pitjor i va dir : "¡Que rollo de príncipe, de zapatos y de perdices!" Quan ja porta una temporada així decideix contar-li a les seves amigues però al sentir els comentaris es va desanimar, i es va adornar que el príncep no vindria a salvar-la. Un dia quan es va veure se'n va riure d'ella mateix, va ser capaç de perdonar-se i es va adornar que la única que podia salvar-la d'aquella vida que no li agradava era que la nostra ventafocs fos ella mateixa.
Títol: La pastora i l'escura-xemeneies.
Autor: Hans Christian Andersen.Versió catalana: Josep Carner i Maria Manent
Il·lustracions: Arthur Rackham.
Editorial: Juventut.
Any: 1987.
ISBN: 84-261-1131-9
Dades importants: Pel que fa a la traducció d'aquest conte, canvien alguns aspectes de la versió de Hans Christian Andersen com les potes de l'armari vell de la casa que no són de boc, sinó de cabra. Pel que fa al nom que els infants donen a l'home que hi ha esculpit en el mateix armari, és General-Coronel-Sergent Potes de Cabra, i no Sergent-major-general-en-cap-i-en-segon-de-les-potes-de-boc.
Un altre aspecte diferent és el lloc on hi ha la pastora de porcellana que és una taula i no una consola. En el moment que ens descriu el que hi ha a dins del calaix on cau la pastora i l'escura-xemeneies, és un joc de cartes de diamants i cors i bastos i espases, diferent del conte que diu que son de diamants, cors, trèvols i piques. Aquestes reines de les cartes, es descriu que es venten amb unes tulipes que porten, diferent del vano del conte d'Andersen. Les reines, van acompanyades de cavallers i no de patges.
Més tard, al moment que la pastora i l'escura-xemeneies són perseguits pel vell xinés, s'amaguen a un gerro de tots colors, diferent al gerro de flors artificials del conte inicial. Un cop s'han pogut escapar i arriben a la teulada de la casa, la pastora es posa a plorar perquè vol tornar a la casa, no se li destenyeix el daurat de la cintura, sinó que l'or del seu cinyell, en aquest moment, ella besa a l'escura-xemeneies i no li fa cap abraçada. Finalment, quan tornen a casa i veuen que el vell xinés ha estat trencat i l'arreglen, no li posen una grapa al coll, sinó un filferro que li aguanta el coll amb l'esquena.
Títol: The Ugly Duckling
Autor: Hans Christian Andersen.Versió en anglès: Karen Letts
Il·lustracions: Karen Letts
Editorial: I.E. Clark Publications
Any: 1995
ISBN: 0-88680-408-6
Dades importants: Pel que fa a aquesta versió de l'Aneguet Lleig de l'Andersen, canvia tota la trama i la forma en que s'explica ja que és una interpretació de teatre on també hi apareix música afegida pel mateix il·lustrador.
Títol: El porquerol.
Autor: Hans Christian Andersen.Versió catalana: Josep Carner i Maria Manent
Il·lustracions: Arthur Rackham.
Editorial: Juventut.
Any: 1987.
ISBN: 84-261-1131-9
Dades importants: Les diferències que podem trobar en aquest conte respecte al de Han Christian Andersen, són les cistelles d'argent i no les dues capses de plata, on el príncep posa la rosa i el rossinyol per donar-li a la princesa. Aquest rossinyol, diuen que té el mateix to i expressió que la caixa de música de la difunta Emperadriu, al contrari que ens diuen al conte d'Andersen del mateix accent i entonació. En aquesta versió, apareixen les cambres d'honor en canvi de les dames d'honor de la Princesa.
Pel que fa al Príncep quan va al castell, per fer-se passar per una altra persona i treballar allà per veure a la Princesa, no s'emmascara amb sutge i s'encasqueta un barret tronat, sinó que s'emmascara amb pintura bruna i negra i s'ensorra el capell fins arran d'ulls. Per fer-ho possible, pregunta per prendre com a servent del castell.
La melodia que fan les campanetes quan bullen és: ""Ai Agustí, dolç Agustí, tot s'ha perdut, pobre de mi". Diferent de la versió que és "Ai Agustí, dolç Agustí, tot s'ha perdut, s'ha perdut a la fi".
Títol: The
Triplets and the Tin soldier. “Les tres bessones i el soldadet de plom”.
Autor: Hans Christian Andersen
Traducció:
Elisabet Capdevila.
Il·lustracions:
Roser Capdevila.
Eeditorial:
Cromosoma.
Col·lecció:
Els contes contats.
Any d'edició: 2006
ISBN:
84-95731-84-3
Dades importants: Aquest conte té un principi i un final diferent al conte d'Andersen. El de les tres bessones comença quan la bruixa envia a les tres nenes al conte del soldadet de plom, i el vaixell de paper del soldadet i el d'elles topen, mentre que al conte d'Andersen comença amb la descripció de tots els 25 soldadets de plom que li van regalar a un nen pel seu aniversari i n'hi havia un que era diferent perquè només tenia una cama. A partir d'aquí la trama és la mateixa, fins arribar al final al final de la història al llibre de Les tres bessones que acaba explicant que les tres bessones tornen a casa seva i la bruixa avorrida les torna a casa i envia el soldadet de plom i la seva estimada ballarina al país de la fantasia, en canvi, en el conte d'Andersen acaba que tant la ballarina com el soldadet de plom acaben caient a l'estufa i s'acaben cremant els dos, de la ballarina no en queda res i del soldadet queda un cor com a senyal del amor que ell sentia.
Títol: Le stoïque soldat de plomb (el soldadet de plom)
Autor: Hans Christian Andersen
Versió en francès: Bernardo Ríos
Web: http://leereluniverso.blogspot.com.es/2010/11/frances-recursos-didacticos-el.html
Dades importants: El relat d'aquest conte és el mateix que l'original, l'únic fet que canvia és que està escrit en francès. Títol del conte: L'aneguet lleig.
Títol de la versió: Guji Guji
Autor: Hans Cristian Andersen.
Autor de la versió: Chen Chih-Yuan
Any: 2005.
IBSN: 9788496473133.
Aquest conte explica la història d'una ànega que estava despistada llegint quan li va caure al seu niu un ou que no era seu. Aquest ou va resultar ser d'un cocodril, però es va quedar amb la mare i els altres aneguets. Se'l va tractar com una ànec i vivia content, però de sobte un dia es va trobar un grups de cocodrils i li van dir que ell no era un ànec sinó un cocodril i per tant era dolent i havia d'anar contra els seus germans i la seva mare. El protagonista es va mirar i va veure que realment era un cocodril, però quan la resta de cocodrils li van dir que havia de fer alguna cosa perquè ells es poguessin menjar els ànecs el nostre cocodril es va fer còmplice amb tots els ànecs. A l'hora que s'havien de trobar els ànecs i els cocodrils, els ànecs van dur pedres i els hi van tirar als cocodrils de forma que es van morir, i el nostre protagonista va continuar vivint amb els seus germans ànecs i la seva mare molt feliços.Títol del conte: La ventafocs.
Títol de la versió: La cenicienta que no quería comer perdices.
Autor/s: Germans Grimm.
Autora de la versió: Nunila López Salamero.Il·lustracions: Myriam Camelos Sierra.
IBSN: 978-84-08-08864-6.
Aquest conte tracta d'una noia que s'anomenava ventafocs. Ella volia anar a una festa i al final ho va aconseguir, en tenia tantes ganes que no es va poder controlar. Al dia següent dos homes van anar a casa seva i després d'un gran esforç es va poder posar la sabata de cristall. Això significava que es casaria amb el príncep, cosa que a ella li feia molta il·lusió. Arriba un dia on les coses es compliquen perquè al príncep li encantava menjar perdius, li diu que les hi haurà de cuinar, el problema és que ella és vegetariana. Això comporta que la ventafocs no els hi sap cuinar bé. Però el pitjor era que havia d'anar tot el dia amb les sabates de cristall, les quals li feien molt ma. Cada dia es trobava pitjor i va dir : "¡Que rollo de príncipe, de zapatos y de perdices!" Quan ja porta una temporada així decideix contar-li a les seves amigues però al sentir els comentaris es va desanimar, i es va adornar que el príncep no vindria a salvar-la. Un dia quan es va veure se'n va riure d'ella mateix, va ser capaç de perdonar-se i es va adornar que la única que podia salvar-la d'aquella vida que no li agradava era que la nostra ventafocs fos ella mateixa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada