La Blancaneu

La Blancaneu Germans Grimm.

Una noia anomeda Blancaneu, era la més bonica de totes. La seva mare es va morir i el seu pare es va tornar a casa amb una dona. Aquesta tenia un mirall, i li preguntava qui era la més bonica del món. El mirall sempre li deia que la més bonica era ella, fins que va aparèixer Blancaneu. La madrastra es va posar molt furiosa perquè tenia competència i no era la més guapa de totes, així que va planejar com podia matar a la petita Blancaneu. Primer va enviar un caçador a matar-la, el caçador la va deixar anar i la noia es va refugiar a la casa dels 7 nans. La madrastra al veure que no va sortir com ella volia, es va fer passar per una venedora ambulant de cintes  i va aconseguir lligar-li a la cintura de forma que li tallava la respiració, però els nans van arribar a temps per salvar-la. El segon cop que la va voler matar es va disfressar i li vendre una pinta enverinada i quan la pinta va tocar els cabells de la Blancaneu, aquesta es va desmaiar per culpa del verí. Per sort els nans van arribar a temps i li van poder treure la pinta, la noia va tornar a obrir els ulls, els nans ja li van dir que l'havien avisat un cop i que no deixés entrar a ningú a casa perquè la madrastra tornaria a vindre. Dit i fet, la madrastra va aparèixer un tercer cop i aquesta vegada, disfressada, li va oferir una poma enverinada, la noia no se'n fiava però al final va caure i es va menjar un tros de poma. Els nans quan van arribar la van trobar morta i aquest cop no la van poder reviure.   Tant els nans com els animals van plorar durant tres dies i després van posar a a Blancaneu en una taüt de vindre. Un bon dia un príncep la va veure i es va quedar enamorat completament, va pactar amb els nans i se la va poder endur. De camí cap a palau van ensopegar i la tomba va caure amb la bona sort que Blancaneu va escopir el tros de poma que tenia i va tornar a respirar. 
El dia de la boda amb el príncep la madrastra no va poder resistir i va acabar anant-hi, però quan va arribar ja li havien preparat unes sabates que estaven al foc i les hi van fer posar fins que es va morir.


La Blancaneu. Versió de Benjamín Lacombe.

Aquest llibre explica gairebé la mateixa trama, la mateixa història, i el mateix ordre a l'hora en que succeeixen els fets. En aquest llibre el que destaca molt són els dibuixos, que trenquen amb l'estètica de Disney. Els seus dibuixos recalquen molt bé les característiques que van donar els germans Grimm a cada un de dels personatges. 









La Blancaneu (Versió Disney)

En un país molt llunyà vivia una bella princeseta anomenada Blancaneus, que tenia una madrastra, la reina, molt dolenta. La madrastra preguntava al seu mirall màgic si ella era la més maca del món sencer i aquest responia que ella era la més bonica, però passant els anys un dia li va contestar: La més bella és la Blancaneus. Llavors la reina plena d’ira i enveja, va ordenar al caçador que portés a la Blancaneus al bosc i la matés, i com a prova que li portes el seu cor en un cofre. Però quan van arribar al bosc el caçador va sentir llàstima de la innocent jove i va deixar que fugís, substituint el seu cor pel d'un senglar. La Blancaneus es va passejar pel bosc perduda i trista fins que, a l'alba va arribar a un clar en el bosc i va descobrir allí una preciosa caseta. Va entrar sense dubtar-ho. Els mobles eren petitíssims i, sobre la taula, hi havia set platets i set coberts diminuts. Va pujar a l'alcova, que estava ocupada per set llitets. La pobra Blancaneu, esgotada després de caminar tota la nit pel bosc, va ajuntar tots els llitets i al moment es va quedar adormida. A la tarda van arribar els amos de la casa: set nans que treballaven en unes mines i es van admirar en descobrir la Blancaneus. Llavors ella els va explicar la seva trista història. Els nans van suplicar a la nena que es quedés amb ells i la Blancaneus va acceptar, es va quedar a viure amb ells i tots estaven feliços.  Mentrestant, al palau, la reina va tornar a preguntar al mirall qui era la més bella, i el mirall li va respondre que continuava sent la Blancaneus que ara viu al bosc dels nans. Furiosa i venjativa, la cruel madrastra es va disfressar d'innocent velleta i va anar cap a la caseta del bosc. La Blancaneus estava sola, perquè els nans estaven treballant a la mina. La malvada reina va oferir a la nena una poma enverinada i quan la Blancaneus va donar el primer mos, va caure desmaiada. En tornar, ja de nit, els nans a la casa, van trobar a la Blancaneus estesa al terra, pàl·lida i quieta, van creure que havia mort i li van construir una urna de vidre perquè tots els animalets del bosc poguessin acomiadar-se d'ella.
En aquest moment va aparèixer un príncep damunt d’un cavall i al contemplar la Blancaneus es va quedar encantat per ella. Va voler acomiadar-se besant-la i de sobte, la Blancaneus va tornar a la vida, perquè el petó d'amor que li havia donat el príncep va trencar l'encanteri de la malvada reina.

La Blancaneus es va casar amb el príncep i van expulsar a la cruel reina i des de llavors tots van viure feliços.

Mirror, Mirror (2012)

Aquesta versió és Mirror, Mirror (2012), una producció d'aquest any. Aquesta pel·lícula mostra la història de la Blancaneus com una simpàtica i inofensiva comèdia de fantasia. En aquesta ocasió la pel·lícula resta importància a la Blancaneus per fer major recalcament en la seva malvada madrastra, un personatge malvat però ple de picardia i amb un sentit del ridícul admirable. En aquesta pel·lícula es dóna un aspecte artificial com si anés una obra de teatre filmada, però encara així és molt recomanable dins de la seva lleugeresa i candidesa (únicament la representació del mirall màgic i l'esperit que dins d'ell habita atorga un punt tenebrós a la pel·lícula).