Biografies

Hans Christian Andersen

Hans Christian Andersen va néixer a Odense (Dinamarca) el 2 d'abril de 1805 i va morir a Rolighed, el 4 d'agost de 1875.

Quan ell tenia 11 anys, a l'any 1816, va morir el seu pare. Va començar a treballar com a aprenent d'un sastre i després en una fàbrica de tabac. Als 14 anys  va marxar a Copenhaguen i va treballar al teatre fins que Collin, un director de teatre i membre influent del govern, el va ajudar perquè comencés a estudiar i va entrar a la Universitat de Copenhaguen, on va acabar la seva formació.

Cap al 1831 va viatjar molt per Europa, on gràcies a un viatge a Alemanya es va poder en el primer dels seus relats de viatges. Més endavant en va fer sobre Suècia, Espanya, Itàlia, Portugal, l'Orient Mitjà...

Andersen és conegut pels seus contes de fades i en les històries escrites entre el 1835 i el 1872. En els primers contes que va publicar explicava històries que havia sentit de petit, però gradualment va començar a crear les seves pròpies. Uns dels seus contes més coneguts són E l vestit nou de l'emperador (1837), La petita venedora de llumins (1845), La sireneta (1837), El rossinyol (1843), La princesa i el pèsol (1835), El soldadet de plom (1838), L'aneguet lleig (1843), entre altres.

Durant tota la seva vida, Andersen va escriure més de 160 contes, que han estat editats en més de cent idiomes.

Germans Grimm

Jacob Grimm era el germà gran, va néixer a Hanau (Alemanya) el 4 de Gener del 1785 i va morir a Berlín el 20 de setembre del 1863. El germà petit, Wihlem Grimm, va néixer a Hanau (Alemanya) el 24 de febrer del 1786 i mort a Berlín el 16 de desembre del 1859.

Entre els dos van escriure "Contes per a nens i familiars" (1812) i "Llegendes populars alemanyes" (1816). Els seus treballs de recuperació filològica inicien el seu estudi sobre la lingüística i la cultura alemanyes. Van començar el 1819 una "Gramàtica alemanya", que no varen poder acabar, però tot i això té una importància transcendental en la filologia alemanya.

Les seves històries recullen contes tradicionals orals de la cultura alemanya, i també altres de visionats, com és el cas d’en Patufet. (La versió aquí publicada correspon a la dels Germans Grimm). Les seves fonts principals van ser records de la seva infància, dels seus amics i la gent del poble.

Les faules contenen una veritat objectiva i una lliçó pràctica inspirada de la poesia popular.

Un dels seus contes més populars són: Hänsel i Gretel, La caputxeta vermella, El llop i les set cabretes, El patufet, La rateta que escombrava l’escaleta, Els músics de Bremen, La bella dorment, entre altres...