
Autor: Hans Christian Andersen
Adaptació: Anna
Grau.
Il·lustracions:
Javier Andrada
Editorial: Combel
Col·lecció: GALOP
6
Any: 2004
ISBN: 84-7864-871-2
Dades importants: Pel que fa al contingut d'aquest conte, contràriament al de Hans Christian Andersen no es diu que l'emperador es gasta tots els diners en aquests vestits, a més a més, a l'adaptació la roba és especial ja que només la poden veure aquells qui són intel·ligents, en canvi, al conte també la poden veure aquells que duen a terme correctament les funcions del seu càrrec.
Cal dir també que el final és diferent, a l'adaptació el conte acaba quan els sastres marxen cap a la ciutat amb les butxaques plenes de diners i al conte un cop l'emperador ha acabat el seu passeig no es diu res més sobre els sastres.
Títol: El
soldadet de plom.
Adaptació: Mercè
Llimona.
Editorial: Hymsa.
Any d’edició: 1986.
Isbn: 84-7183-391-3
Dades
importants: En aquest conte es pot veure que hi ha
diverses diferències pel que fa al llibre de Hans Christian Andersen.
Uns quants exemples d’elles són:
Mercè llimona
|
Hans Christian Andersen
|
El nen de la història, diu que els soldadets era el
regal que més li havia agradat.
|
Aquí el nen no diu res.
|
Quan ensenyen als soldadets, fa una descripció
detallada de la seva indumentària.
|
En canvi, en aquest conte no es fa cap descripció.
|
Quan es fa una descripció del castell de la ballarina,
es diu que és de paper.
|
Aquí quan es fa la descripció, en comptes de paper, es
diu que el castell és de cartró.
|
També es diu que la ballarina és de paper, i que
portava un tul lleuger i ribetejat a les espatlles amb una cinteta de color
blau, al damunt de la qual li havien encastat un llustrí tan gran com tota la
seva cara.
|
La ballarina aquí, també és de paper, que portava una
faldilla de gasa transparent, i sobre les espatlles, una cinta de color blau,
al mig de la qual brillava una lluentó tan gran com la seva cara.
|
A una tardana hora del vespre, algú va guardar els
soldadets a la capsa, però es van deixar el soldadet coix, que es va quedar
damunt la taula.
|
El soldadet es va ajeure darrere una capsa de tabac que
hi havia damunt la taula. I així podia mirar la ballarina.
|
Quan les joguines surten de les capses a divertir-se,
fan xivarri però no desperten a cap canari.
|
Aquí al fer tant soroll, desperten a un canari, que a
més es posa a cantar en vers.
|
De la capsa que s’obra a les dotze en un surt un follet
negre.
|
A les dotze s’obra la capsa de tabac i en surt un ninot
de motlles de color negre.
|
El soldadet cau de la finestra, perquè es va obrir d’una
revolada i va caure al carrer.
|
El soldadet va caure de la finestra per un cop de vent,
del tercer pis avall.
|
Quan el soldadet de plom és al clavegueram, la rata no
li diu res.
|
En canvi, aquí la rata diu: Atureu-lo! Atureu-lo! No ha
pagat el peatge i no m’ha deixat veure el passaport.
|
Quan el soldadet s’està enfonsant i pensa en la
ballarina, no li ve al cap cap cançó.
|
Aquí quan s’està enfonsant i pensa en la ballarina, li
ve una cançó al cap i explica quina és.
|
Diu que la ballarina era inflexible.
|
Diu que la ballarina era valenta.
|
Al soldadet no lo li hauria costat vessar llàgrimes d’estany.
|
Al soldadet no li hauria costat vessar llàgrimes de
plom.
|
Llancen el soldadet al foc.
|
Llancen el soldadet a l’estufa.
|

Autor: Hans Christian Andersen
Adaptació: Mario Fleming
Pàgina web: http://cuentosparadormir.com/cuentos-clasicos/el-soldadito-de-plomo
Aquest conte de Marcos Fleming comença quan un nen i una
nena de classe alta van en una carrossa i el seu minyó. Aquest es treu un cor
petit de plom i al centre de color rosa, i a partir d’aquí els hi comença a
explicar la història del soldadet de plom i la seva estimada ballarina. La
història comença explicant el procés que s’ha de seguir per fer els soldadets
de plom. A més tots 24 no són germans sinó que són un exercit.
En canvi el conte d’Andersen comença amb la descripció de tots els 25 soldadets de plom, els quals tots són germans entre ells, que li van regalar a un nen pel seu aniversari, i n'hi havia un que era diferent perquè només tenia una cama.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada